"Ull per ull i tothom acabarà cec" (Mohandas Gandhi)

L'últim article que vaig escriure explicava com uns agents van confiscaruna estelada a l'estadi Santiago Bernabéu i ahir després d'haver anat al Camp Nou i haver llegit les normes de comportament del recinte, em vaig adonar que nosaltres també hauríem pogut confiscar totes les banderes espanyoles del sector on estaven els aficionats del Valencia CF. Al paper de l'entrada a l'apartat de causes que impedeixin l'accés al recinte hi figura i cito textualment: "La introducció i exhibició de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin incitació a la violència". Llavors totes les banderes espanyoles que es van poder veure, seguint l'exemple del Bernabéu es podrien haver confiscat. Però llavors aquest fet xocaria amb una dels pilars del nostre comportament, que és que encara que no ens agradin determinades banderes, nosaltres no som cap país opressor, no som cap territori que vol fer callar altres veus. Per això i tot i que ens faci ràbia haurem d'aguantar, aguantar i aguantar.

Podem seguir així?

Des de ja fa masses segles Catalunya sempre s'ha vist afectada per la força repressora d'Espanya. No només en la política sinó també en la cultura i com hem pogut veure fa poc en els camps de futbol. Doncs bé, és sobre aquest últim fet el perquè d'aquest article. Es va penjar un vídeo de Youtube on es veia el sector barcelonista de la graderia del Santiago Bernabéu durant la celebració del gol de Puyol. Amb l'eufòria un aficionat català celebra el gol amb una estelada. I és llavors quan un parell de membres de seguretat privada de l'estadi acompanyats amb un parell de policies li confisquen l'estelada. És una altra mostra sobre com les Espanyes estenen els seus llargs dits per esborrar del mapa qualsevol símbol d'independència de Catalunya, una realitat que volen ometre des de Madrid, un sentiment latent al cor de moltíssims catalans. I per això cal plantejar-se fins a quin punt ens és beneficiós formar part d'un país que ignora moviments polítics i socials com és el de la independència tant catalana com basca.

Us deixo aquí l'enllaç de dit vídeo per poder jutgar vosaltres mateixos les imatges:

Comencem!

Primer de tot benvinguts al meu bloc. En aquest domini blogspot podreu torbar-hi actualitat, una mirada crítica però sincera del que ens envolta avui en dia i cada cap de setmana una petita crònica sobre el partit que hagi jugat aquella jornada el CEIP Carlit, un modest equip de futbol sala que és la meva principal distracció fora la vida universitària.
Espero sincerament que aquest bloc tingui continuïtat i sigui una manera més de poder-me expressar en un món on avui en dia les noves tecnologies i sobre tot les xarxes socials són capaces de canviar el món.